dilluns, 29 d’octubre del 2007

Encavalcament salvatge

El problema és que tot el mal que li faig, no el trio. Com no trio la intensitat desmesurada dels orgasmes quan és ell qui tinc a dins; ni agafar-m'hi de bracet quan baixem per Portal de l'Àngel; ni dir-li a l'orella que me'l vull follar, sabent jo i sabent ell que avui me'n follaré qualsevol altre; ni despenjar el telèfon quan l'esquerda que recorre de punta a punta la paret del rebedor em sembla que s'ha fet una mica més grossa.
El problema és que tot el mal que li faig no el trio. És només un dany col·lateral, inevitable. Una venjança involuntària per haver-me estimat tant, per haver-me'l estimat tant. Per no tenir ni puta idea de com fer-ho.

Ella ha vingut a classe. No portava el vestit de ratlles de dissabte a la nit (devia fer molta pudor de fum). He parlat de Vinyoli i del suïcidi. Quan gairebé era hora de plegar he escrit a la pissarra, al costat d'uns versos sobre una bola de billar: "Em va agradar molt / el vestit de ratlles / que duies dissabte / te'l voldria haver / tret." I m'he acomiadat dient: "Això són quatre versos de cinc síl·labes; i un encavalcament salvatge. Bona tarda".

3 comentaris:

Dessmond ha dit...

Estem avisats. No és un blog eròtic. És de literatura.

miq ha dit...

Benvinguda i bentorbats!
;-)

Anònim ha dit...

m'encanta el blog, si si molt