He acabat el text de la ponència que llegiré en el congrés de finals de novembre. No tinc gaire clar que, efectivament, Musil i Ferrater tinguin gaire res a veure, però en aquest país es pot defensar qualsevol ximpleria i mai ningú no et cridarà l'alto per la senzilla raó que ningú no sap res de res.
Ella m'ha vingut a veure al despatx, quan ja estava recollint la paperassa escampada sobre la taula i em disposava a marxar. "Dissabte vaig a sentir el concert que ens vas recomanar", m'ha dit. Ho he trobat una sortida intel·ligent i sensible, i m'he afanyat a respondre: "Quedem a les vuit al Zuric, mengem alguna cosa, i hi anem plegades?". Naturalment ha dit que sí.
Ella m'ha vingut a veure al despatx, quan ja estava recollint la paperassa escampada sobre la taula i em disposava a marxar. "Dissabte vaig a sentir el concert que ens vas recomanar", m'ha dit. Ho he trobat una sortida intel·ligent i sensible, i m'he afanyat a respondre: "Quedem a les vuit al Zuric, mengem alguna cosa, i hi anem plegades?". Naturalment ha dit que sí.
6 comentaris:
Oh... no m'estranya, amb el que costa trobar en una llibreria d'aquest país un llibre de Musil traduït al català. Potser tant com un de J.Roth.
M'alegro
...bé, igual algú en sap alguna cosa, t'escolta i hi està d'acord, no?
Quan l'exhibicionisme és intel.ligent. O quan qui té talent s'exhibeix, que deu venir a ser el mateix, ni que no ho pretengui dona plaer. Gràcies.
...i la caçadora ha estat caçada?
Aquesta mescla agredolça que se'n despren de les teves lletres esdevé fascinant.
Publica un comentari a l'entrada