Dia de quedar-se sola a casa. Escoltar Enrique Iglesias, Thomas Tallis i Alban Berg, per escàndol dels estetes mandarins que saben què és bo, què val i què ha d'escoltar el poble. Escriure una mica, traduir força, mirar, cap al tard, una pel·li sobre Robert i Clara. Netejar làpides imaginàries amb noms gravats al marbre que no se n'aniran mai més. Portar-los flors i olorar-les per ells, que no poden fer-ho. Pensar en les nits intenses que ens han donat i intentar imaginar qui els substituirà, ara que ja no hi són.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Potser, millor que qui els substituirà, seria pensar en qui els retrobaràs o amb qui els compartiràs.
Intentar viure el present sense haver de fugir permanentment del passa, sinó mantenint-hi viva i actuant tota la nostra experiència vital.
La forma que tens de descriure el fet i de dir les coses és extraordinària.
Ja sé que no ve a qüentu, i que no farà gràcia, i que deu ser un debat superat i tot el que es vulgui, però, com diria en Saura, Nooooooooooo, l'Enrique Iglesias.... nooooooooooooooo
Publica un comentari a l'entrada